M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

A partir de l’anàlisi de necessitats realitzat al centre de pràctiques i de la coordinació amb la psicòloga responsable, s’ha considerat adient centrar la intervenció en un cas concret d’un alumne de primer d’ESO que actualment realitza sessions de reeducació psicopedagògica. Aquesta decisió respon a la necessitat de dissenyar una proposta realista i ajustada al context, així com a la possibilitat de fer un seguiment directe de la seva evolució.

En aquest cas, l’alumne presenta un diagnòstic previ de dislèxia, al qual s’hi afegeixen dificultats importants d’atenció compatibles amb un TDAH. Aquesta combinació de dificultats genera una afectació significativa en el seu rendiment acadèmic, ja que les dificultats atencionals interfereixen en els processos de lectura, comprensió i execució de tasques, accentuant així les dificultats pròpies de la dislèxia. A més, el fet que no s’hagi realitzat una intervenció continuada des del moment del diagnòstic ha contribuït a que aquestes dificultats es mantinguin i tinguin un impacte més evident en l’etapa actual d’educació secundària.

D’altra banda, s’observa que l’alumne presenta dificultats en l’organització de les tasques i en l’ús d’estratègies d’estudi, fet que incrementa la seva dependència de l’adult i dificulta la seva autonomia en el treball acadèmic. En aquest sentit, i d’acord amb les orientacions de la professional del centre, s’ha acordat prioritzar una intervenció centrada en el desenvolupament d’hàbits d’organització, tècniques d’estudi i estratègies específiques adaptades a les seves dificultats.

Així mateix, la intervenció es planteja des d’una perspectiva global, incorporant la coordinació amb la família i el centre educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la coherència en les actuacions i facilitar la transferència dels aprenentatges als diferents contextos de l’alumne. Aquesta coordinació esdevé especialment rellevant en casos com aquest, on la combinació de dificultats requereix una resposta ajustada i compartida entre els diferents agents implicats.

També es té en compte la dimensió emocional, ja que la persistència de les dificultats pot generar frustració i desmotivació. Per aquest motiu, es planteja una intervenció basada en el reforç positiu i en la valoració dels progressos.